Un tràgic accident és el punt de partida de \"Com si fos ahir\". Un accident, però, que té un efecte positiu: la retrobada d\'uns antics companys d\'institut que, després de vint-i-cinc anys, es troben al funeral d\'un d\'ells. L\'època de l\'institut, quan feien BUP i COU al Reina Sibil·la, els va convertir en un grup heterogeni, gamberro i ple de vida. Als anys 80, eren una colla de joves que es pensaven que serien amics tota la vida, però després aquesta els va anar repartint fitxes molt diverses. I ara, quan ja en tenen gairebé cinquanta, es retroben i, de mica en mica, reprenen aquella amistat, adonant-se que les expectatives de vida no sempre es compleixen i que, si ho fan, sempre van carregades amb alguna sorpresa. Per tots ells, tornar a tenir un grup d\'amics representa un oasi lúdic enmig dels maldecaps de cada dia. Ara tornen a tenir algú amb qui sopar o fer una copa per distreure\'s. Però com més s\'estrenyen els llaços, més es compliquen les relacions. Malgrat les friccions, les desavinences i els conflictes puntuals, formen un grup compacte que s\'ajuda a tirar endavant.

Lorenzo Odone, hijo único de unos inmigrantes italianos que viven en los Estados Unidos, comienza a desarrollar a los tres años una grave enfermedad neurológica para la cual no existe ningún tratamiento conocido. En muy poco tiempo, el niño, que era absolutamente normal, queda postrado en la cama: no puede andar, ni ver ni hablar. Sus padres, sin embargo, no se rinden y luchan sin tregua hasta agotar todos los recursos a su alcance. A pesar de que ninguno de los dos es médico, empiezan a estudiar genética, biología, neurología... y buscan ayuda en todos los frentes médicos posibles